Oración enviada por xanitutinax hace 4 años
Moreneta n'és la Verge
de qui estic enamorat,
moreneta n'és i hermosa
com l'Esposa dels Cantars.
Trobador de sa hermosura,
jo la pujo a visitar
en la Seu de les muntanyes
a mig cama del cel blau.
Quan a mitja escala arribo,
sento càntics més avall.
¿Són passerells d'aquells boscos
o sirenes d'aquell mar?
Són trobadors de la pàtria
que cerquen la flor de maig.
Oh Flor del Maig de la Glòria,
que a deshora us he trobat,
tant temps ha que ab ells la cerco
la flor del lliri entre cards!
Tan bon punt mos ulls l'obiren,
flors del món, adéu-siau,
ja no teniu mel prou dolça
per la bresca de mos cants.
Moreneta catalana,
la morenor vos escau:
jo a vostres peus l'arpa deixo
vora l'Espasa d'un Sant.
Mentre li'n faig presentalla,
me parla de baix en baix:
- No la penges l'arpa dolça,
no la penges sens cantà'm
al torneig de l'hermosura
de vora vora la mar,
cada posada una perla,
cada vers un diamant.
Digues que en vull la més bella
de les flors que els he regat,
mon amor ja els darà versos,
mos vergers los daran rams,
mos àngels psalteris dolços
que d'amor fan somiar. -
Jo adoro sa mà rosada:
- Moreneta, adéu-siau;
al torneig de l'hermosura
vos cantaré un virolai,
cada posada una perla,
bona Amor, si me la dau. -
Los graons de la muntanya
los davallava plorant.
¡Qui es pogués tornar floreta
d'eix Paradís terrenal!
Escolanets de Maria,
si em volguésseu a l'esbart,
al primer cant de la Salve
tornaria a mos quinze anys.
Quan arribo a Barcelona,
s'obria la festa anyal.
Com aucells de grella en grella
los trobadors van cantant,
dalt de l'arbre de la pàtria
de gentils flors estrellat.
¿Quina en serà la més bella
sinó la del cimeral?
¿Quina en serà la regina?
Morena de Montserrat,
jo ab vostre nom a los llavis
també em poso a refilar:
« Rossinyolets de la pàtria
que cercau les flors de maig,
jo l'he vista allí a la serra
que els serafins han serrat,
allí al cel de Catalunya
d'on l'aurora sempre ens naix.
La serra és son temple glòtic,
lo Monestir son altar.
Morena com n'és i rossa
i entre pobles catalans,
n'apar l'estela de l'alba
que en la serra se posàs.
Té la llum del sol per vesta,
té la lluna per calçat;
dotze roses per corona
té del cèlic roserar,
abastades per mà d'àngels
des del cim de Montserrat,
d'àngels que hi pugen i baixen
com coloms al colomar.
És ella el colom de l'arca
que d'olivera ens du el ram,
és l'astre de nostres terres,
l'estela de nostres mars;
qui donà el ceptre a Don Jaume,
la lira d'or a Ausias Marc.
De sa mà los dons nos brollen
com de sos peus Llobregat,
nostres cançons de sos llavis,
nostra fora de son braç.
PlIàcia-us, doncs, la Moreneta
per Reina dels Jocs Florals.»
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
