Oración enviada por xanitutinax hace 4 años
Estant Jesús en la Creu
un angelet seu
tot plorant serrava,
allí vora el Llobregat,
de l'alt Montserrat
la gentil muntanya.
Beneït l'àngel d'amor
que serrà eix mont d'or
ab serra de plata,
sols per fer-ne prop del cel
un temple a l'Estel
de la matinada.
Quan la veu a mig serrar,
Jesús va parlar
a la Verge santa;
-Veu-se allí trono i palau;
aneu-hi, si us plau,
que ma vida acaba.
- Hi aniré si veniu Vós,
mon clavell desclòs
a la llum de l'alba.
- ¿Com hi puc, Mare, venir,
si he de redimir
l'humanal llinatge?
- Ressusciteu ben cuitós,
i anem-hi tots dos
a prendre'n posada;
en mos braços Vós seureu,
jo damunt la neu,
la neu que el sol daura.-
Se n'hi ve ab son únic Fill,
clarejant espill
a on s'emmiralla;
mes lo sol emmorení
en tan llarg camí
l'albor de sa cara.
L'angelet tot sospirant
anava serrant
la gentil muntanya;
quan hi veu l'hermós parell,
li fa de mantell
ab ses blanques ales.
La muntanya era un penyal,
i ara és un coral
que floreix i esclata;
sa nuesa és un jardí
on, vespre i matí
rossinyols hi canten.
Beneït l'àngel d'amor
que serrà eix mont d'or
ab serra de plata;
beneït qui el trono féu
on seu lo bon Déu
i la Verge santa.
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
