Oración enviada por xanitu hace 5 años
ELLA:
Som negra, però garrida, filles i fills meus.
No mireu la meva morenor;
és el sol que m'ha colrat.
El meu fill em posà a guardar ovelles,
a pasturar Mallorca enmig del mar.
POBLE:
Que ho són de belles les teves galtes,
ombrejades pel gris de les encletxes!
Tens el coll sempre parat,
a la garriga del Coll de sa Batalla.
T'enjoies les orelles amb arracades,
entreteixides d'arboces i cireres.
ELLA:
Mentre el rei passeja per la Vall d'Aubarca,
la meva magnòlia es desclou dins el Cambril.
Les pregàries del poble, que espiregen entre els ciris,
m'estrenyen el pit i em fan llagrimejar.
POBLE:
Que ho ets de formosa, amiga meva.
Els teus ulls són tórtores selvatges.
Flaireges com camamil.la del Tomir,
estens els braços talment l'alzina dels set cimals.
ELLA:
Els meus peus han tret rels en la humitat
de la fosca perenne del Torrent de Pareis.
POBLE:
Com un lliri entre els cards
és la Verge de Lluc entre les Verges.
ELLA:
Duis-me un braser amb caliu,
adormiu-me amb càntics dels Blauets,
la vostra velleta ja té els cabells d'argent.
Si trobau altres fills esmaperduts pel pla,
què els hi direu de part meva?
Digau-los que sa mare es sent feixuga
de tant d'infantar i d'esperar.
POBLE:
Font Coberta, pregau per nosaltres.
Gorg Blau, pregau per nosaltres.
Puig Major amb neu, pregau per nosaltres.
Juntament amb el nin petit que duis en braços
criau, nodriu Mallorca.
Sou negra, però garrida, Mare de Déu de Lluc!
(Jaume Reynés, M.SS.CC.)
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
