> Us enyorava. Com tantes vegades.
Oración enviada por xanitu hace 5 años
Us enyorava.
Com tantes vegades.
Delia per trobar-vos.
Com cada vegada. Com sempre...
He pujat els camins de la vostra muntanya verda,
Una tarda de juny, combregada d ́eres.
I en la foscor pairal
Us he trobat –com tantes vegades, com sempre–
Petita i morena
Com un estel negre mil·lenari,
Dins un bardissar de pregàries enceses.
I als llavis ha grellat la lletania:
Viola dels penyals.
Coloma de l ́altura. Lliri bru de l ́encletxa.
Flor de muntanya. Rosa de la serra. Sunamitis alterosa.
I encara més:
Madona de les timbes despertes,
Del cel tivant, de les estrelles grosses,
De l ́alzinar ombrívol, de les sitges fumoses,
De l ́aigua renouera i esburbada,
De les fonts que vessunyen,
De les blaves cançons dels escolans,
De l ́aire vincladís, de la nit, del silenci...
I he manllevat les paraules de Déu:
Sou negra però sou formosa.
Tan formosa com morena.
Morena com un caramull de xeixa.
Com un tros de burell franciscà.
Com una llenca d ́èban olorós.
I he confegit encara un altre mot. Dolcíssim:
Mare.
Primera. Única. Darrera mare.
Sempre Mare.
De Déu i dels àngels. Dels avis i dels néts. I nostra.
Tan mare com petita. Més mare.
I he somniat l ́escalf de les mans vostres,
Com ales d ́arcàngel,
I un vou-veri-vou dolç dels vostres llavis negres.
I en el somni us he dit:
Mare.
Meva. Únicament, dolçament meva.
De Déu i... meva.
(B. Coll i Tomàs)
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
