Oración enviada por xanitutinax hace 4 años
Com la nit segueix al dia
i’l sol a la tempestat,
nostre cor enamorat
segueix sempre al de Maria.
En Ell trobem dolça joia
i un pur i diví consol;
quan nostre cor esplai vol
li dona’l Séu alegroia.
Es un oàssis diví
en el desert d’eixa vida
aon l’ànima afligida
hi trova un consol sens fi.
Es font pura i abundosa
que no s’estronca jamai;
es pe’l just, un tendre esplai;
pe’l vil, misericordiosa.
En fi, tot lo ho que hi ha,
lo pur i maravellós,
aquell que ho busca amorós
sempre en Ella ho trovarà.
Per’xò, nosaltres cada any
al vení’I mes de les flors
li cantem nostres amors
amb fè, constància i afany.
I al arrivà’l darrer dia
quan d’Ella nos despedim,
dintre nostre ser sentim
una estranya melangia
que’ns omplena de tristor
al tenir d’abandonaria...
mes, no; imai!... No hem de deixar-la
que viu en lo nostre cor:
al contrari, amb energia
cridarem, i amb fè ardorosa:
—¡Visca nostra Mare hermosa!
i Visca la Verge Maria!
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
