Oración enviada por xanitutinax hace 3 años
La més bella invenció, diu Déu, és la meva Mare.
Em mancava una Mare i l'he feta.
He fet la meva Mare abans que ella no em fes a mi.
Ara verament sóc un home com els altres.
No tinc res a envejar-los. Tinc una Mare de debò.
Això em mancava.
La meva Mare es diu Maria, diu Déu.
La seva ànima és pura i plena de gràcia.
El seu cos és verge i habitat d'una tal claror, que mai sobre la terra no m'he cansat de mirar-la, d'escoltar-la, d'admirar-la.
És bella la meva Mare, tant que,deixant les esplendors del cel, no m'he trobat foraster al costat d'Ella.
No obstant això, sé molt bé, diu Déu, què és ser portat per mans d'àngels; doncs bé, això no val pas els braços d'una Mare, creieu-me.
Maria, la meva Mare, va morir. D'ançà que vaig ascendir al cel, la vaig trobar a faltar, i ella em trobà a faltar.
Ella m'ha retrobat amb cos i ànima, directament.
No podia fer-ho d'altre manera. Calia. Convenia.
Els dits que han tocat Déu no podien quedar immòbils.
Els ulls que han contemplat Déu no podienrestar closos.
Els llavis que l'han besat no podien gelar-se.
El cos pur que havia donat un cos a Déu no podia podrir-se, mesclat amb la terra...
No hauria pogut. Impossible, M'hauria costat massa.
Sóc Déu. Sóc el seu Fill. Sóc Jo qui mano.
A més, diu Déu, és pels meus germans els homes, que ho he fet. Perquè tinguin una Mare en els cels. Una Mare de debò; de la seva mena; cos i ànima. La meva.
És un fet, ella és amb mi des de l'instant de la seva mort. La seva Assumpció, com diuen els homes.
La Mare ha retrobat el seu Fill, i el Fill la seva Mare. Cos i ànima, l'un al costat de l'altra. Si els homes endevinessin la bellesa d'aquest misteri!
L'han reconegut oficialment. El meu representant a la terra, el Papa, l'han proclamat solemnement.
Fa goig de veure que s'aprecien aquests dons, diu Déu. Feia temps que el poble cristià havia pressentit aquest gran misteri del meu amor filial i fraternal...
Ara que se n'aprofitin! diu Déu.
Tenen al cel una Mare que els segueix amb els ulls, amb els seus ulls de carn.
Al cel tenen una Mare que els estima de cor, amb el seu cor de carn.
I aquesta Mare és la meva, que amb em mira amb els mateixos ulls i m'estima amb el mateix cor.
Si els homes fossin astuts se n'aprofitarien. Haurien de sospitar que no puc negar-li res... Qè hi voleu fer. És la meva Mare. Ho he volgut així, i no emsap greu.
L'un davant de l'altra, Cos i Ànima, Mare i Fill.
Eternamenrt Mare i Fill...
(Autor/a: Michel Qoist).
Enviar oración a la nubeEnvia esta oración a la nube para que sea escuchada
